|
Varietats
|
|
El nom de l’Ull de llebre prové de la forma arrodonida del gra de raïm. En castellà s’anomena Tempranillo, degut a la seva maduració primerenca. Es tracta d’una varietat de raïm negra de pell gruixuda, gotim allargat i compacte, i gra mitjà de color negre blavós.
|
|
|
|
|
|
El Xarel•lo és una varietat amb vida pròpia del Penedès i del Camp de Tarragona, emprada per a l'elaboració del cava, juntament amb les varietats de Macabeu i Parellada. Es tracta d’una varietat de cep blanca, equilibrada, sedosa i saborosa.
|
|
|
|
|
|
La varietat de raïm Sumoll rep el seu nom del dialectal sumollar, que significa fer pansir o madurar, i prové del llatí submolliare. És també coneguda com Sumoll negre, Piñuela o sunnites. És una varietat de raïm negre, però n’existeix així mateix una subvarietat blanca.
|
|
|
|
|
|
Autòctona de la Conca de Barberà, on ocupa una superfície molt reduïda, el Trepat o Trepadell és una varietat vigorosa de raïm negre. De raïms grans i atapeïts, la seva baia és esfèrica, de mida mitjana i d’un color blau-negrós.
|
|
|
|
|
|
El Samsó o Sinsó rep el seu nom del francès cinsaut. El seu gotim és menut i compacte. El seu gra, mitjà, rodó i de color blau negre, amb molt de suc i gust dolç. Es tracta d’una varietat productiva, de brotació lenta, pel que no l'afecten les gelades de primavera. Té bona resistència a la sequera, però no suporta bé la humitat i és sensible a les malures.
|
|
|
|
|
|
El Picapoll o Picapolla és una varietat de raïm blanc autòctona del Pla de Bages. Es tracta d’una varietat escassa que es conrea sobretot a Catalunya i Occitània. Actualment el seu conreu no arriba a 20 hectàrees; el 96% de les quals es conreen a la D.O. Pla de Bages. A França l'anomenen, picpoul o folle blanche i s’empra en els vins destil•lats de les regions de Cognac i Armagnac.
|
|
|
|
|
|
La Parellada és una varietat de raïm blanca molt productiva i de bona qualitat. El gotim és gran i compacte. El gra, mitjà, de color daurat verdós i de pell dura. De cicle llarg, brotació primerenca i maduració tardana, resisteix bé els canvis climatològics, però és sensible a les malures i la sequera.
|
|
|
|
|
|
Aquesta varietat de raïm negre típica del Mediterrani és la segona varietat més important a Espanya després de la Garnatxa.
El Monastrell té un raïm menut i compacte, i un gra petit o mitjà, esfèric, de color negre intens i d’un gust fort.
|
|
|
|
|
|
El Moscatell o Moscat, com es coneix a la Catalunya del Nord, és una varietat de raïm blanc, encara que també n’existeix una varietat negra més escassa. Els gotims del Moscatell són menuts. El seu gra és gros i ovoide, de color blanc o morat. Es caracteritza per un perfum intens, fortament aromàtic, i pel seu dolçor.
|
|
|
|
|
|
El Macabeu és una varietat de raïm blanc, també anomenada Viura, originària de Catalunya.
El gotim del seu raïm és de mida gran i compacte. La seva pell és fina i de color daurat. És de brotació lenta i el seu període de collita és breu, amb una verema precoç, des de mitjans d’agost fins a principis de setembre.
Resisteix bé les gelades i les sequeres, però és sensible a les malures, principalment, a la Botrytis cinerea.
|
|
|
|
|
|
La Garnatxa blanca és una varietat de raïm espanyola de cep blanca.
Té gotims mitjans i compactes. Les baies són també de mida mitjana, forma rodona i d’un color groc-verdós.
Fa raïms molt carregats de suc i es verema tardanament. Llur origen no és clar, però es creu que és una mutació de la varietat negra.
|
|
|
|
|
|
La Garnatxa negra és una varietat localitzada principalment a les zones vitivinícoles del sud de Catalunya i també a l’Empordà.
Es tracta d’una varietat vigorosa i de bona adaptació a diverses zones.
Els seus gotims són compactes i mitjans; els grans, negres i carnosos.
|
|
|
|
|
|
La Malvasia és una varietat de cep blanca, encara que també n'existeix una subvarietat negra.
El seu raïm és menut i poc compacte, i el gra, gros, tendre i ovoide, molt dolç i aromàtic.
És una varietat amb bona acidesa i rica en sucres, dues característiques difícils d’aconseguir en un mateix raïm.
|
|
|
|
|
|
|
Visita el celler...
|
Guardiola de Font-Rubí
|
|
|